La història de la cultura (sobretot en el segle XX) es caracteritza pel fenomen del transvasament cultural.
En general, es parla de transvasament quan volem referir-nos al fet que hi ha creacions pictòriques, fílmiques, poètiques, novel·lístiques, teatrals o musicals que es gesten partint de textos previs. Ècfrasi és, com anomenaven a l’antiguitat clàssica, aquell subgènere de la literatura, en vers o prosa, que consistia a evocar un art amb els mitjans d'un altre.
Us mostro alguns exemples de transvasaments culturals:
El primer que vull presentar, el vàreu portar a terme alguns de vosaltres (alumnes de 4t d'ESO i de 1r de Batxillerat) el curs passat: textos que parlaven de física i han acabat transformant-se en cançons.
Un segon exemple seria un transvasament una mica similar que es va portar a terme l'any 2012 a propòsit de la celebració del centenari de Pere Calders: els seus contes també transformats en cançons.
Un tercer exemple me'l vaig trobar ahir a la xarxa: posar música a la literatura (posar música a la novel·la de l'Albert Sánchez Piñol, Victus).
Un altre esplèndid exemple és la pintura d'Edward Hopper transformada en poesia pel nostre poeta Ernest Farrés (hi dedicaré la següent entrada del blog).
També a finals del curs passat, aparegué la notícia que el director de cinema austríac Gustav Deutsch recreà a la pel·lícula Shirley. Visions of reality quinze quadres del pintor Edward Hopper.
El transvasament de novel·la a cinema ha estat un dels grans exemples de transvasament cultural del segle XX. L'associació cinema i novel·la és inevitable però també s'han fet pel·lícules basades en poemes, i un magnífic exemple de transvasament de la nostra història artística-literària-cultural del segle XX és la pel·lícula Esplendor damunt l'herba d'Elia Kazan a partir del poema Oda a la immortalitat del poeta romàntic anglès William Wordsworth. Aquí teniu el fragment del poema i també hi afegeixo tres vídeos de youtube. I quan tingueu temps, mireu la pel·lícula. Us agradarà.
En general, es parla de transvasament quan volem referir-nos al fet que hi ha creacions pictòriques, fílmiques, poètiques, novel·lístiques, teatrals o musicals que es gesten partint de textos previs. Ècfrasi és, com anomenaven a l’antiguitat clàssica, aquell subgènere de la literatura, en vers o prosa, que consistia a evocar un art amb els mitjans d'un altre.
Us mostro alguns exemples de transvasaments culturals:
El primer que vull presentar, el vàreu portar a terme alguns de vosaltres (alumnes de 4t d'ESO i de 1r de Batxillerat) el curs passat: textos que parlaven de física i han acabat transformant-se en cançons.
Un segon exemple seria un transvasament una mica similar que es va portar a terme l'any 2012 a propòsit de la celebració del centenari de Pere Calders: els seus contes també transformats en cançons.
Un altre esplèndid exemple és la pintura d'Edward Hopper transformada en poesia pel nostre poeta Ernest Farrés (hi dedicaré la següent entrada del blog).
També a finals del curs passat, aparegué la notícia que el director de cinema austríac Gustav Deutsch recreà a la pel·lícula Shirley. Visions of reality quinze quadres del pintor Edward Hopper.
El transvasament de novel·la a cinema ha estat un dels grans exemples de transvasament cultural del segle XX. L'associació cinema i novel·la és inevitable però també s'han fet pel·lícules basades en poemes, i un magnífic exemple de transvasament de la nostra història artística-literària-cultural del segle XX és la pel·lícula Esplendor damunt l'herba d'Elia Kazan a partir del poema Oda a la immortalitat del poeta romàntic anglès William Wordsworth. Aquí teniu el fragment del poema i també hi afegeixo tres vídeos de youtube. I quan tingueu temps, mireu la pel·lícula. Us agradarà.
"What though the radiance with was once so bright
Be now for ever taken from my sight,
Though nothing can bring back the hour
Of splendour in the grass, of glory in the flower;
We will grieve not, rather find
Strengh in what remains behind"
William Wordsworth (1770-1850)
“Doncs encara que la brillantor tant encesa
d'aquells dies de joventut,
no es repeteixi mai més a la mirada,
tot i que no ens pugui tornar l'hora
de l'esplendor damunt l'herba
i la glòria a les flors,
no cal que em desesperi,
puc trobar la força en la bellesa
que perdura encara en el record feliç
de la vibració que sí hi va ser”
Sobre aquests versos, el director de cinema, Elia Kazan, va construir una gran obra mestra.
