diumenge, 8 de març de 2015

Poesia i cançó

Durant l'Edat Mitjana, la poesia lírica era poesia cantada. L'autor, doncs, tant si era conegut com si era anònim, havia de ser poeta i músic.
La poesia dels trobadors era destinada al cant, no a la recitació i, encara menys, a la lectura silenciosa. Amb la difusió del llibre i la lectura individual i silenciosa es van anar allunyant dos gèneres que havien estat un de sol.
Progressivament, però, els camins de la poesia i de la cançó van tornar a convergir a través del fenomen de la musicalització de poemes que, en principi, no estaven pas destinats a ésser cantats.
Farem l'audició d'una pastorel·la del trobador Marcabrú com a exemple de poesia cantada medieval i l'audició d'una cançó actual de Mishima basada en el poema Dóna'm la mà de Joan Salvat Papasseit.



Una altra de Mishima, Els ametllers de Joan Maragall.




I És quan dormo que hi veig clar de J. V. Foix i interpretat per Joan Manel Serrat.


Us deixo aquí l'enllaç de Música de poetes, on hi ha totes les cançons que els músics catalans han fet amb els versos dels nostres poetes.

Hi trobeu alguna diferència entre el paper dels trobadors i els joglars medievals i el paper dels poetes i cantants actuals? Com sempre, les vostres reflexions a la llibreta d'escriptura.