dimarts, 6 de gener de 2015

La tradició literària, les fonts, els préstecs literaris o la intertextualitat


Joanot Martorell fou un escriptor podrit de literatura en el sentit més noble del terme. El seu Tirant lo Blanc és un llibre que conté fragments de d'altres llibres. Isabel Grifoll i Lola Badia ens en parlen. Segons I. Grifoll, Joanot Martorell arriba ara i adés als plagis literals. Una frase d'Ovidi, una sentència de Sèneca o un ampli fragment de la prosa de Corella valen per construir un parlament de Carmesina o un plany de Tirant. Segons L. Badia el text del Tirant és un terreny d'hibridacions i convergències de molts materials diversos, la majoria dels quals són de patrimoni comú dels escriptors del segle XV català. I ens diu també que per qualificar l'ús de tots aquests materials dintre de la novel·la, els termes "font" i "plagi" són inadequats. Lola Badia prefereix parlar del recurs de la intertextualitat. Martorell es mou en una intertextualitat en què manlleva, retalla, cus, hibrida i barreja sense inhibicions.
Hi ha qui diu que en el fons, tot text remet a altres textos.