dissabte, 22 de novembre de 2014

Dels versets del Llibre d'amic e amat de Ramon Llull a la literatura d'aforismes

Després d'haver treballat els versets del Llibre d'amic e amat és inevitable parlar de l'aforisme literari. L'aforisme és una sentència breu que expressa un pensament complex de forma colpidora o estètica i es considera un gènere literari.
A dins de la nostra literatura després de Llull, el gran autor d'aforismes ha estat Joan Fuster.





A continuació, uns quants aforismes seus:

"Les poques lectures aparten de la vida; les moltes ens hi acosten".
"Cal desconfiar dels qui prediquen la idea de sacrifici: és que necessiten que algú se sacrifiqui per ells".
"Les aparences no enganyen: són aparences".
"Tot depèn de la paraula".
"Hi ha qui és estúpid per pura mandra".
"Com que no m'atreveixo a dir el que penso, m'esfprço per dir el que hauria de pensar".
"Solem dir despectivament: "Parla sol". Però tothom parla sol quan no té a mà un interlocutor".
"Un bon llibre sempre és una provocació".
"El gran artistaés, tota la seva vida, un aplicat aprenent de si mateix".
"No ens hem pas d'enganyar: l'honradesa és un luxe caríssim".
"Mira de no indignar-te amb ningú perquè sigui egoista, malvat o ximple. Tu ets igual que ell. I jo".


Aquest estiu 2014 un gran poeta menorquí, Ponç Pons, ha publicar també un llibre d'aforismes: El rastre blau de les formigues.














Us en deixo aquí uns quants de mostra:

"Les paraules no són infinites. El món és dins de l'abecedari".
"La pintura té un impacte més directe que la poesia i per anar d'un país a un altre no necessita traductor. Pintar amb paraules".
"Shakespeare assevera que la brevetat és l'ànima de l'enginy, i Txékhov que la brevetat és germana del talent. Cal fer-los cas".
"En la nit de Sa Figuera Verda, m'il·lumín d'estels i espelmes. Viure és escriure'm amb l'alfabet dels sentits".
"Hi ha clàssics que sobreviuen a través del temps en llengües mortes i nosaltres sembla que escrivim, literàriament morts, en una llengua viva".
"El millor paisatge per escriure sempre és l'interior".
"Poesia. En lloc d'enfosquir la realitat, il·luminar l'invisible".
"El que em fa mal no és llegir en una llengua minoritària, sinó formar part d'un poble que la menysprea i la menysté".
"Un insecte estrany i pàl·lid s'ha aturat vora l'espelma i em contempla mentre escric. Té les antenes alçades, no es mou i sembla que vol dir-me alguna cosa. ¿I si fos Kafka?".
"Un llibre també depèn de la qualitat del lector".
"La naturalesa ens mostra la grandesa de Déu, però és en els amics/amigues on veig la seva cara".


Enric Iborra és un professor valencià que té un blog i hi ha fet una entrada que porta per nom: "Llegir aforismes"



Ara agafareu el dossier i al final de tot, hi trobereu un bon llistat d'aforismes. Trieu-ne un i a la llibreta d'escriptura, hi reflexioneu (escriviu).