dilluns, 13 d’octubre de 2014

Lancelot. Un poema de Narcís Comadira

Lancelot

Com m'agradava a l'alba el renill dels cavalls
i veure els cavallers armar-se per la prova:
sota l'arnès polit bullia la sang nova
i de la mort al camp no feia escarafalls.

És clar que el cos ardent bé me'l protegiria
jupó, cota de malla, bracera, guantellet,
i cuixera i gambera i sabató i jaquet;
i el cap un bacinet lleuger a la llum del dia...

Però, des que us he vist, no valen armadures
per al meu cor ferit, que fuig de guerres dures,
de renills, de cavalls, de sang sobre la neu.

Amb l'espasa a la beina, amb la llança partida,
vagarejo indecís. Cap corn reial no em crida:
només el mar, el mar i l'absència de Déu!

Narcís Comadira és un poeta del segle XX-XXI. Aquest poema que acabeu de llegir es titula Lancelot. Com molt bé ja sabeu, és un personatge de la matèria de Bretanya o artúrica. Com a lectors ens preguntarem per què Narcís Comadira recorre a un personatge de la literatura medieval. Quina necessitat en té? És que es dedica en aquest poema a fer poesia històrica? Sens dubte que no. El que acabo de dir és una bajanada. Comadira fa servir aquest cavaller de ficció com a metàfora. Una esplèndida metàfora. Ara us toca esbrinar-la, desxifrar-la i el comentari del poema sortirà sol.
Recordeu que sou l'enciclopèdia del text i que teniu tota la informació necessària (la matèria de Bretanya o artúrica l'acabem de treballar), per poder-lo entendre i parlar-ne, per escrit, a la llibreta d'escriptura.
Com a curiositat, Narcís Comadira va regalar aquest poema a Martí de Riquer.