dimecres, 10 de setembre de 2014

Per què ens cal una educació literària i lingüística?




Raimon (Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2014) i Muriel Casals (presidenta d'Òmnium Cultural) ens donaran la resposta.
Llegiu el discurs que va fer el cantautor Raimon i també el que va fer la presidenta d'Òmnium Cultural Muriel Casals en l'acte del lliurament del 46è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. 
Un cop hagueu paït aquestes dues veus, a la llibreta d'escriptura o llibreta digital, elaboreu la resposta.

Vilaweb ens informa que el "Premi d'Honor de les Lletres Catalanes és una distinció atorgada a una persona que per la seva obra literària o científica en llengua catalana i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans. Des que es va començar a atorgar el 1969, han rebut aquest reconeixement personalitats com Jordi Rubió, Salvador Espriu, Joan Fuster, Pau Vila, Manuel de Pedrolo, Mercè Rodoreda, Joan Coromines, Pere Calders, Xavier Berenguel, Miquel Martí i Pol, Jordi Sarsanedas, Teresa Pàmies, Josep Maria Espinàs, Baltasar Porcel, Montserrat Abelló, o Jaume Cabré. L'any passat va rebre la distinció el dramaturg i guionista Josep Maria Benet i Jornet". 

Òmnium Cultural ha remarcat que "la cançó és per a Raimon un vehicle expressiu de poesia i que les seves musicacions han contribuït decisivament a la divulgació i popularització d'alguns grans autors de la poesia catalana, des de la lírica medieval fins a la poesia contemporània".

Aquí trobareu el discurs íntegre de Raimon, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes




En el llistat de personalitats que han aconseguit el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes hi ha Montserrat Abelló i justament ahir, 9 de setembre, ens deixà. Montserrat Abelló fou poeta i traductora de la generació dels setanta del segle XX. 





                                                                Plaer de viure

                                                                     Plaer de viure, d'estar 
                                                                     asseguda i contemplar 
                                                                     com cau la tarda.

                                                                     Tarda d'un gris lluminós
                                                                     ara que el dia s'allarga.
                                                                     I ser feliç com Epicur
                                                                     amb el poc que vull
                                                                     al meu abast.
                                                                     I, en no esperar

                                                                     ja res d'un més enllà,
                                                                     no tenir por de la vida
                                                                     ni de la mort.